dilluns, 21 de desembre del 2009
dimecres, 9 de desembre del 2009
dimarts, 8 de desembre del 2009
Una eina per ajudar-vos a escriure
Us aconsello que entreu en aquest interessant enllaç de la UPF: el "Centre de redacció" http://mutis2.upf.es/cr/index.html Podeu trobar-hi activitats i recursos complementaris per ajudar-vos en la redacció de textos de tipologia diversa.
dijous, 3 de desembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
Sobre Carles Riba...
http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv//video/videoteca/viurescriure/5mriba.rm
diumenge, 15 de novembre del 2009
Joan Roís de Corella: poesia
Un dels més bells poemes de la nostra literatura medieval cantat pel cantautor escalenc Josep Tero
http://www.youtube.com/watch?v=2-x_RWn7OAs
Poemes per comentar:
Plant d'amor
Mos ulls, tancats, perquè altra no mire,
si els obre mai, la mort suplic los tanque;
l'aigua de plor, puix no es pot fer s'estanque
un poc espai pendrà per on espire.
Sol pel desert, fugint la primavera,
en ram florit no pendré mai posada
ab plorós cant; en aigua reposada
nunca beuré, en font ni en ribera.
Flor d'honestat, estarà en la bandera,
sobre el meu vas, un mot de lletres negres:
"Corella és mort, qui en dies poc alegres
sempre vixqué, per amar ab espera."
La sepultura
En lletres d'or, tendreu en lo sepulcre
la mia mort per excel·lent triümfo,
on clar veuran m'haveu llançat del segle,
ab honestat matant ma vida morta.
E io, esculpit, als vostres peus, en marbre,
agenollat, mostraré gest tan simple,
que tots diran, ab los ulls corrents aigua:
"Cruel virtut, que no la pogué vençre
gest tan humil d'aquest, qui fón un fènix
en vera amor, més amant que to altre!"
Estareu vós d'alabaust en figura,
treta del viu; imatge de Helena,
en lo quart dit tenint un esmaragde,
i, en l'altra mà, un ram de agnus castus,
sobre lo qual planyerà una tortra;
e dirà el mort, escrit sobre verds lliris:
"Si per algú virtut se degués perdre,
sol per a vós io la volguera rompre;
però lo mal no es deujamés concebre
per esperar algun bé en puga néixer."
[...]
http://www.youtube.com/watch?v=2-x_RWn7OAs
Poemes per comentar:
Plant d'amor
Mos ulls, tancats, perquè altra no mire,
si els obre mai, la mort suplic los tanque;
l'aigua de plor, puix no es pot fer s'estanque
un poc espai pendrà per on espire.
Sol pel desert, fugint la primavera,
en ram florit no pendré mai posada
ab plorós cant; en aigua reposada
nunca beuré, en font ni en ribera.
Flor d'honestat, estarà en la bandera,
sobre el meu vas, un mot de lletres negres:
"Corella és mort, qui en dies poc alegres
sempre vixqué, per amar ab espera."
La sepultura
En lletres d'or, tendreu en lo sepulcre
la mia mort per excel·lent triümfo,
on clar veuran m'haveu llançat del segle,
ab honestat matant ma vida morta.
E io, esculpit, als vostres peus, en marbre,
agenollat, mostraré gest tan simple,
que tots diran, ab los ulls corrents aigua:
"Cruel virtut, que no la pogué vençre
gest tan humil d'aquest, qui fón un fènix
en vera amor, més amant que to altre!"
Estareu vós d'alabaust en figura,
treta del viu; imatge de Helena,
en lo quart dit tenint un esmaragde,
i, en l'altra mà, un ram de agnus castus,
sobre lo qual planyerà una tortra;
e dirà el mort, escrit sobre verds lliris:
"Si per algú virtut se degués perdre,
sol per a vós io la volguera rompre;
però lo mal no es deujamés concebre
per esperar algun bé en puga néixer."
[...]
dijous, 12 de novembre del 2009
Comentari del poema "Així com cell" (Ausiàs March)
Composició dedicada a “Plena de Seny”, senyal que trobem en el primer hemistiqui del primer vers de la tornada. Correspon, doncs, al cicle Plena de seny, format per dinou composicions.
Es tracta d'un poema compost per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs clàssics catalans amb cesura (4+6) i una tornada de quatre versos. La rima és consonant i les cobles són capcauades i creucreuades. S'alternen rimes femenines i masculines, amb predomini de les darreres. (ABBA CDDC CEEC FGGF FHHF IJJI IKKI LMML LNNL OPPO
OQQO).
El tema és l'enyorament del passat, un passat amorós que contrasta amb un present en què l'amor ha disminuït a conseqüència de l'absència, la manca de fermesa de la dama i els mals consells dels lausengiers (v. 44). Ausiàs March amplifica un tema present en la tradició clàssica: no hi ha dolor més gran que recordar el temps feliç quan som malaurats.
Per a això utilitza comparacions i imatges com ara que el millor de la vida és el passat, el no-res (v. 8-10); per tant, el goig sorgit del record del passat alimenta i fa créixer el patiment de la vida actual (v. 11-12). La composició s'estructura a partir de dos eixos: el de la reflexió moral, que ens condueix a la generalització del tema, i el de l'experiència personal del poeta. Aquest esquema (generalització més situació personal) és idèntic al que utilitza en les comparacions.
La composició es pot dividir en tres parts: la formada per la primera estrofa, en què es planteja un tema general de tipus moral en termes abstractes i universals; la segona part, que abastaria les estrofes II, III, IV i V, en què s'ampliarà el tema general amb exemples de casos concrets, similars als usats pels predicadors (v. 13-16), i la tornada, en la qual trobem l'única referència a l'amor de tot el poema. Aquesta estrofa justifica l'afebliment de l'amor entre el poeta i Plena de seny com a conseqüència de l'absència, la poca fermesa i els mals consells i la difamació dels envejosos.
El recurs més usat és la comparació, que estructura les estrofes, des de la primera fins a la cinquena, amb una divisió característica: els quatre primers versos plantegen un tema central i els quatre darrers exposen un exemple concret i personal que reflecteix l'experiència del poeta. March utilitza l'estil de la predicació moral i desenvolupa en forma narrativa imatges amb personatges que es troben en situacions límit. Per exemple, en la segona (v.13-16) trobem la imatge del condemnat a mort; en la tercera(v. 22-24), la comparació amb la mare que dóna verí a l'infant; en la quarta (v. 31-32), el malalt terminal, i en la cinquena (v. 33-40), l'exemple de l'ermità solitari apartat del món.
La tornada és farcida de tòpics trobadorescos que refermen la vinculació de March amb aquesta tradició. D'entrada, trobem el senyal i una referència a una figura poc freqüent en la poesia catalana: el lausengier.
El tema és, doncs, l'enyorament del temps passat, un temps amorós diferent del present, en què aquest amor és més feble i es pot malmetre si no s'oposa fermesa a l'oblit i als perills que representa.
diumenge, 8 de novembre del 2009
L'Espill
Jaume Roig, L'Espill o Llibre de les dones
Es tracta d'una novel·la misògina, ja que ataca les dones duríssimament. Vol ser un mirall que reflecteixi les desgràcies patides pel narrador a causa de les dones. Està escrita en versos molt curts: consta de més de setze mil tetrasíl·labs apariats.
Narrador
L'obra és narrada en primera persona. L'autor li ha donat forma autobiogràfica, però el narrador és un personatge de ficció creat pel propi autor. Es tracta, doncs, d'un recurs literari. Aquest narrador fictici, proper als cent anys, explica la seva vida des de ben jove. Es tracta d'una vida dissortada a causa de la perversitat femenina.
Propòsit
Hi ha un doble propòsit: demostrar que les dones són vils i donar consells als homes per tal que les evitin i puguin escapar de les desgràcies que ell ha hagut de patir.
Argument
L'Espill consta de quatre parts o “llibres”:
De sa joventut. Joventut del protagonista-narrrador des que era un adolescent, quan la mare el fa fora de casa després que mori el seu pare. Aleshores inicia una vida de rodamon, durant la qual sempre és víctima de totes les maldats possibles de les dones. Emprèn un viatge per Catalunya a peu, on troba un cavaller-bandoler que l'instrueix i el fa home, mentre ell el serveix com a patge. Trona a València i, poc després, inicia un nou viatge, a través de Barcelona, Tarragona i Bésiers, fins arribar a París. A França s'enriqueix fent la guerra contra els anglesos. I, ja ric, torna a València per casar-se i estabilitzar-se.
De quan fon casat. Narra els desgraciats matrimonis del protagonista. Primer es casa amb una donzella que aparentmentés virtuosa, però que li fa la vida impossible amb capricis i exigències de tota mena, fins que resulta que ja era casada i el matrimoni és anul·lat. Era una dona bruta fins a extrems increïbles.
Després pelegrina a Compostel·la i, en el camí de retorn, està a punt de casar-se amb una beata que era, de fet, una alcavota hipòcrita i viciosa. A València es casa amb una vídua insuportable que es fingeix embarassada i que, d'acord amb una dona que acaba de parir, fa creure al marit que ha tingut un fill, però el nen mor i ella es penja. Es casa una tercera vegada, amb una novícia que encara no havia professat, borratxa i incapaç d'administrar la casa, que provoca la mort del seu fill amb medicacions estranyíssimes i mor ofegada en un cup de vi.
420 Si s’adormia,
421 tantost roncava.
422 Molt m’enujava
423 cascuna nit.
424 Sovint al llit
425 se orinava
426 he freçejava.
427 D’alre podia
428 quant li venia
429 son ordinari:
430 sens pus penssar i,
431 cames e cuxes,
432 les calçes fluxes,
433 tot se n’omplia;
434 drap si·s metia,
435 ab tal olor
436 he tal color
437 com Deu se sap,
438 llançava·l drap
439 per los racons,
440 davall caxons,
441 entre la palla.
442 No y dava malla
443 hom si·l trobava,
444 lla·l se lexava
445 hon li cahia.
De la lliçó de Salomó. Desesperació del protagonista perquè no té successió. Pensa tornar-se a casar, però se li apareix el savi rei Salomó (que havia tingut set-centes dones i més de tres-centes concubines) en somnis i el dissuadeix de fer-ho descrivint-li totes les perversitats i vileses que els atribueix.
D'enviudar. El protagonista, ja molt vell, decideix evitar tota relació amb les dones i viure retirat a casa seva amb els criats, dedicat a les pràctiques de la caritat i la devoció i a la cura del seu hort.
S. XIX: LA RENAIXENÇA
Alguns enllaços interessants sobre diferents aspectes de la Renaixença:
La Renaixença:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25073&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
La Catalunya de la Renaixença:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19443&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
Jacint Verdaguer:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26799&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
Àngel Guimerà:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18164&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
La Renaixença:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25073&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
La Catalunya de la Renaixença:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19443&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
Jacint Verdaguer:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26799&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
Àngel Guimerà:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18164&p_ex=La%20Renaixen%E7a&p_amb=4842
dijous, 22 d’octubre del 2009
Més sobre Ausiàs March...
Per si us ve de gust, aquí teniu l'enllaç a un audiovisual de TV3 sobre el gran poeta medieval:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18231&p_ex=Ausias%20March
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18231&p_ex=Ausias%20March
dijous, 8 d’octubre del 2009
RECOMANACIONS PER AL COMENTARI DE TEXT
Assegura't que domines el significat d'un mot abans d'usar-lo: cal ser precís en l'ús dels termes.
Fes un esquema del que pots comentar (d'allò més rellevant o important) ja a mesura que llegeixes el text, abans de començar a redactar.
Pensa abans d'escriure. Rellegeix allò que has escrit.
Mai no facis dir al text allò que no diu. No facis una paràfrasi (repetir el text amb paraules teves).
Explica't amb claredat: no hi posis palla ni t'embranquis en consideracions llargues que poden resultar confuses. Sempre s'agraeix que es vagi al gra.
Tingues molta cura del redactat, sobretot en la sintaxi: cal ser coherent i organitzat. Fixa't en la puntuació i repassa el que has escrit (accents, repeticions, badades, frases incompletes...)
Evita les conclusions precipitades i les afirmacions gratuïtes: tot el que es diu s'ha d'argumentar i justificar. No hi pot haver contradiccions.
Utilitza la informació que tens de l'autor, del moviment literari, de l'època, de l'obra... només quan n'estiguis segur! No vulguis dir-ho tot. No afirmis contundentment, no pontifiquis, matisa.
Pots relacionar el text amb altres obres sempre que les coneguis bé; si no és així, val més no aventurar-s'hi per no evidenciar la pròpia ignorància.
No utilitzis mai el text com a pretext o excusa per “deixar anar” la teoria apresa de memòria, sense relacionar-la-hi. En un comentari, el punt de partida i l'eix ha de ser sempre el text.
Numera les línies o els versos: així és més fàcil de referir-s'hi.
Documenta't sobre les fonts usades per l'autor/a (hipotextos).
El subratllat inicial de mots o frases-clau és molt útil.
Busqueu una forma de tancar el vostre comentari que deixi “bon gust de boca”. No acabeu mai amb una enumeració o un “etc.” Val la pena dedicar temps a trobar l'expressió més adient.
ESQUEMA DE COMENTARI DE TEXT
1.Lectura atenta i comprensiva del text: s'ha de consultar el diccionari, l'enciclopèdia, etc. tants cops com calgui. Cal entendre el text per comentar-lo.
2.Tipus de text:
-gènere: narrativa, poesia, teatre o assaig
- prosa/vers
- fragment/complet/unitari
- registre: culte-literari/col·loquial-popular/argot
- model de llengua: estàndard, dialectal
3.Situació del text:
- autor (relació amb la biografia)
- context històric
- moviment literari
- relació amb el conjunt de l'obra de l'autor/a. Grau de representativitat.
4.Assumpte o argument: breu síntesi del text.
5.Tema:
- enunciar amb una frase o amb un substantiu abstracte el contingut del text, posar-li títol.
- enumerar els subtemes o temes secundaris.
6.Objectiu del text:
- finalitat per a la qual s'ha escrit: què pretén? (commoure, alliçonar, divertir, conscienciar, informar... té una finalitat estètica, ideològica...)
- comentem, lligant-ho amb l'apartat que acabem de veure, la tènica narrativa emprada: el punt de vista narratiu (narrador omniscient, narrador protagonista, narrador objectiu) i la caracterització de personatges i ambients.
7.Estructura (interna i externa): veure les parts del text (relacionant-les amb el contingut) i la seva distribució en paràgrafs o estrofes.
8.Anàlisi formal:
mètrica i estrofisme (en poesia)
comentari (no pas inventari) dels recursos estilístics: figures literàries (fonètiques o de dicció, sintàctiques, semàntiques o de pensament) de tot tipus explicant per què hi són. És fonamental que hi hagi relació entre el comentari de la forma i el contingut.
9.Conclusions: Relacionar els diferents apartats del comentari i arribar a unes conclusions-resum, sense que això vulgui dir repetir només el que ja s'ha dit.
10.Opinió personal: Valoració objectiva. Convé evitar de dir bestieses: cal tenir un criteri propi però ben fonamentat, cal escriure amb “coneixement de causa”, no emetre judicis temeraris...
2.Tipus de text:
-gènere: narrativa, poesia, teatre o assaig
- prosa/vers
- fragment/complet/unitari
- registre: culte-literari/col·loquial-popular/argot
- model de llengua: estàndard, dialectal
3.Situació del text:
- autor (relació amb la biografia)
- context històric
- moviment literari
- relació amb el conjunt de l'obra de l'autor/a. Grau de representativitat.
4.Assumpte o argument: breu síntesi del text.
5.Tema:
- enunciar amb una frase o amb un substantiu abstracte el contingut del text, posar-li títol.
- enumerar els subtemes o temes secundaris.
6.Objectiu del text:
- finalitat per a la qual s'ha escrit: què pretén? (commoure, alliçonar, divertir, conscienciar, informar... té una finalitat estètica, ideològica...)
- comentem, lligant-ho amb l'apartat que acabem de veure, la tènica narrativa emprada: el punt de vista narratiu (narrador omniscient, narrador protagonista, narrador objectiu) i la caracterització de personatges i ambients.
7.Estructura (interna i externa): veure les parts del text (relacionant-les amb el contingut) i la seva distribució en paràgrafs o estrofes.
8.Anàlisi formal:
mètrica i estrofisme (en poesia)
comentari (no pas inventari) dels recursos estilístics: figures literàries (fonètiques o de dicció, sintàctiques, semàntiques o de pensament) de tot tipus explicant per què hi són. És fonamental que hi hagi relació entre el comentari de la forma i el contingut.
9.Conclusions: Relacionar els diferents apartats del comentari i arribar a unes conclusions-resum, sense que això vulgui dir repetir només el que ja s'ha dit.
10.Opinió personal: Valoració objectiva. Convé evitar de dir bestieses: cal tenir un criteri propi però ben fonamentat, cal escriure amb “coneixement de causa”, no emetre judicis temeraris...
dilluns, 5 d’octubre del 2009
SOBRE AUSIÀS MARCH
http://www.xtec.cat/~lrius1/march/contenidor.htm
Recull de poemes amb activitats prèvies a la lectura i comentaris.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040006&SFR=1
Ressenya biogràfica a la Hiperenciclopèdia
http://www.xtec.cat/ausias/
PER COMENÇAR
PER A AQUELLS (I AQUELLES) QUE NECESSITEU POSAR-VOS AL DIA
http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm
Repàs de mètrica i versificació catalanes
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/metrica.htm
Interessant perquè, a més d'informació sobre els trobadors també inclou un resum de mètrica i versificació catalanes.
http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm
Repàs de mètrica i versificació catalanes
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/metrica.htm
Interessant perquè, a més d'informació sobre els trobadors també inclou un resum de mètrica i versificació catalanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)