diumenge, 15 de novembre del 2009

Joan Roís de Corella: poesia

Un dels més bells poemes de la nostra literatura medieval cantat pel cantautor escalenc Josep Tero
http://www.youtube.com/watch?v=2-x_RWn7OAs

Poemes per comentar:


Plant d'amor
Mos ulls, tancats, perquè altra no mire,
si els obre mai, la mort suplic los tanque;
l'aigua de plor, puix no es pot fer s'estanque
un poc espai pendrà per on espire.
Sol pel desert, fugint la primavera,
en ram florit no pendré mai posada
ab plorós cant; en aigua reposada
nunca beuré, en font ni en ribera.

Flor d'honestat, estarà en la bandera,
sobre el meu vas, un mot de lletres negres:
"Corella és mort, qui en dies poc alegres
sempre vixqué, per amar ab espera."

La sepultura
En lletres d'or, tendreu en lo sepulcre
la mia mort per excel·lent triümfo,
on clar veuran m'haveu llançat del segle,
ab honestat matant ma vida morta.
E io, esculpit, als vostres peus, en marbre,
agenollat, mostraré gest tan simple,
que tots diran, ab los ulls corrents aigua:
"Cruel virtut, que no la pogué vençre
gest tan humil d'aquest, qui fón un fènix
en vera amor, més amant que to altre!"

Estareu vós d'alabaust en figura,
treta del viu; imatge de Helena,
en lo quart dit tenint un esmaragde,
i, en l'altra mà, un ram de agnus castus,
sobre lo qual planyerà una tortra;
e dirà el mort, escrit sobre verds lliris:
"Si per algú virtut se degués perdre,
sol per a vós io la volguera rompre;
però lo mal no es deujamés concebre
per esperar algun bé en puga néixer."
                      [...]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada