Jaume Roig, L'Espill o Llibre de les dones
Es tracta d'una novel·la misògina, ja que ataca les dones duríssimament. Vol ser un mirall que reflecteixi les desgràcies patides pel narrador a causa de les dones. Està escrita en versos molt curts: consta de més de setze mil tetrasíl·labs apariats.
Narrador
L'obra és narrada en primera persona. L'autor li ha donat forma autobiogràfica, però el narrador és un personatge de ficció creat pel propi autor. Es tracta, doncs, d'un recurs literari. Aquest narrador fictici, proper als cent anys, explica la seva vida des de ben jove. Es tracta d'una vida dissortada a causa de la perversitat femenina.
Propòsit
Hi ha un doble propòsit: demostrar que les dones són vils i donar consells als homes per tal que les evitin i puguin escapar de les desgràcies que ell ha hagut de patir.
Argument
L'Espill consta de quatre parts o “llibres”:
De sa joventut. Joventut del protagonista-narrrador des que era un adolescent, quan la mare el fa fora de casa després que mori el seu pare. Aleshores inicia una vida de rodamon, durant la qual sempre és víctima de totes les maldats possibles de les dones. Emprèn un viatge per Catalunya a peu, on troba un cavaller-bandoler que l'instrueix i el fa home, mentre ell el serveix com a patge. Trona a València i, poc després, inicia un nou viatge, a través de Barcelona, Tarragona i Bésiers, fins arribar a París. A França s'enriqueix fent la guerra contra els anglesos. I, ja ric, torna a València per casar-se i estabilitzar-se.
De quan fon casat. Narra els desgraciats matrimonis del protagonista. Primer es casa amb una donzella que aparentmentés virtuosa, però que li fa la vida impossible amb capricis i exigències de tota mena, fins que resulta que ja era casada i el matrimoni és anul·lat. Era una dona bruta fins a extrems increïbles.
Després pelegrina a Compostel·la i, en el camí de retorn, està a punt de casar-se amb una beata que era, de fet, una alcavota hipòcrita i viciosa. A València es casa amb una vídua insuportable que es fingeix embarassada i que, d'acord amb una dona que acaba de parir, fa creure al marit que ha tingut un fill, però el nen mor i ella es penja. Es casa una tercera vegada, amb una novícia que encara no havia professat, borratxa i incapaç d'administrar la casa, que provoca la mort del seu fill amb medicacions estranyíssimes i mor ofegada en un cup de vi.
420 Si s’adormia,
421 tantost roncava.
422 Molt m’enujava
423 cascuna nit.
424 Sovint al llit
425 se orinava
426 he freçejava.
427 D’alre podia
428 quant li venia
429 son ordinari:
430 sens pus penssar i,
431 cames e cuxes,
432 les calçes fluxes,
433 tot se n’omplia;
434 drap si·s metia,
435 ab tal olor
436 he tal color
437 com Deu se sap,
438 llançava·l drap
439 per los racons,
440 davall caxons,
441 entre la palla.
442 No y dava malla
443 hom si·l trobava,
444 lla·l se lexava
445 hon li cahia.
De la lliçó de Salomó. Desesperació del protagonista perquè no té successió. Pensa tornar-se a casar, però se li apareix el savi rei Salomó (que havia tingut set-centes dones i més de tres-centes concubines) en somnis i el dissuadeix de fer-ho descrivint-li totes les perversitats i vileses que els atribueix.
D'enviudar. El protagonista, ja molt vell, decideix evitar tota relació amb les dones i viure retirat a casa seva amb els criats, dedicat a les pràctiques de la caritat i la devoció i a la cura del seu hort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada