dimecres, 20 d’octubre del 2010

Tirant Lo Blanc (apunts)

Check out this SlideShare Presentation:

dijous, 16 de setembre del 2010

UNITAT 1: Recursos poètics

ACTIVITAT:

1. Analitza mètricament aquests fragments de poemes i comenta'n tots els elements (tipus de rima, fenòmens de contacte vocàlic...):

Deserts d'amics,         de béns e de senyor,
en estrany lloc            i en estranya contrada,
lluny de tot bé,           fart d'enuig e tristor,
ma voluntat                e pensa caitivada
                                                                      Jordi de Sant Jordi

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fant lo sant celestial,
segons que els usa.
                            Anselm Turmeda

Neci per què voldries
aprendre a plorar?
Ella encara vacil·la,
se li decanta el cap,
el món et roba i vibra
com, cadent averany,
la baldufa moria
quan sabies plorar.
                        Gabriel Ferrater



2. Identifica les figures retòriques presents en aquests versos:

S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.


Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
                                              Anselm Turmeda

La lluna travessa,
pel cel estrellat;
quan veu que la miren
de por s’ha entelat.
                                Guerau de Liost


Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
                      Anselm Turmeda

se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
                                                                 Gabriel Ferrater

E veig del Llobregat la platja serpentina.
                                                              Bonventura Carles Aribau

(2)
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i al fi serrellet de neu
que ara neix i ara fina...
                                Josep M. de Sagarra

(2)
Tèbia i perfumada la nit talment com una
beutat que deslligués la cabellera bruna
damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira
rient i viva flama encén d'una guspira.
                                                          Josep M. López-Pico